Amics Tagamanent
dimarts, 16 d’agost del 2011
BUTLLETÍ Nº 70 Agost 2011
INDEX
1.-Index.
2.- Editorial. “VIURE AMB DIGNITAT LA CRISI ”. Marià Gómez Jara
4.- La Nostra historia:“ARTUR OSONA I EL MONTSENY (II)” Joan Portals Martí.
8.- Racó del naturalista. “ANY INTERNACIONAL DELS RATPENATS” Dr. Merlin Tuttle
10.- Arbres monumentals. “L'ALZINA DEL BELLIT” Jaume Font Rosell.
12.- Plantes del nostre entorn. “UMBILICUS RUPESTRIS” Hermínia Escolà.
13.- Biblioteca de muntanya.” “PLA DE SEGUIMENT DE LES PAPALLONES DIÜRNES DE CATALUNYA" Joan Berruezo Altarriba.
15.- Racó de la poesia. “EL PAS DEL TEMPS” Conxita Bargalló.
17.- Drets Humans. “ELS DRETS HUMANS DELA TERCERA GENERACIÓ” Josep Artigas Candela.
19.- El nostre patrimoni construït. “VIADUCTE DE FONTMOLSA” Jaume Font Rosell.
21.- Racó del naturalista. “SORTIDA MATINAL A LES FRANQUESES, ESTUDI DE LES PAPALLONES”
Marià Gómez Jara.
23.- Noticies.
Els articles publicats expressen l’ opinió dels seus autors, no forçosament la de l’ Associació.
Coordinació ,disseny i maquetació: Jaume Font Rosell.
Fotocomposició, muntatge i impressió: Impremta Moderna, sccl – Centelles.
Dipòsit legal: B- 2656 - 1984
Associació Amics de Tagamanent Plaça de la Vila s/n. 08593 TagamanentEDITORIAL
VIURE AMB DIGNITAT LA CRISI
“Som natura. Posar el diner com un be suprem ens condueix a la catàstrofe”.
José Luís Sampedro.
Tothom veu que aquesta crisi que ens envolta, ha tingut i te grans repercussions en la política dels països europeus. El Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i altres institucions financeres assenyalen la política social i econòmica que ha de portar a terme el govern del nostre país i els governs del nostre entorn, mitjançant “recomanacions” (que son ordres) tot dictant les mides que han de prendre consistents en retallar despeses socials (sanitat, educació, prestacions socials, etc.) i també augmentar els impostos indirectes (els impostos indirectes els paguem tots amb la compra de bens i serveis, i que no tenen en compte el poder adquisitiu de la persona).
Segons aquestes mides, ens diuen, que augmentarà la competitivitat. Segurament volen que competim amb Xina, Corea, etc. o sigui amb països on no hi ha, pràcticament, costos socials i que tampoc tenen costos per la sostenibilitat del medi ambient.
Sembla que les institucions financeres a nivell mundial, producte de la globalització financera, han oblidat que part dels diners que busquen estan en els paradisos fiscals i en les grans fortunes.
Les Nacions Unides han presentat un marc de polítiques destinades a reduir l’impacte d’aquesta crisi en el drets humans, elaborant un pla d’acció de tres pilars:
-Obligació dels Estats de protegir els drets humans.
-La responsabilitat de les empreses de respectar-los
-Activar els mecanismes judicials i no judicials per aturar els abusos i reparar el dany a les víctimes.
“Protegir, respectar y remeiar”, es l’objectiu plantejat per les Nacions Unides per aconseguir reduir els danys ocasionats per l’impacte negatiu de l’activitat econòmica en els drets humans, en el menor temps possible”
Ja és hora d’avançar en el dret internacional creant la normativa que pugui supervisar i protegir-nos dels abusos financers en el futur i ara, trobar els culpables de la crisi actual i jutjar-los.
Ningú sap com sortir de la crisis si no és fent més poderosos a qui l’han produït, davant d’aquesta barbàrie que ens toca viure, nosaltres tenim els nostres valors, fem un consum responsable, respectem el medi ambient, vivim de forma senzilla, atresorem valors humans, volem viure amb dignitat.
Posar límits al comerç d’articles procedents de països que produeixin a uns costos molts baixos (ja sabeu que la causa és perquè tenen treballadors en condicions molt precàries), els hi permet exportar a moltíssim països que no poden produir a costos tan baixos perquè tenen importants costos socials i ambientals, com és el cas del nostre país a on es respecta la legislació social i ambiental.
A les persones a qui els interessa continuar amb aquesta situació, ho justifiquen dient que prohibir la seva importació tendría conseqüències sobre l’estat del benestar, ja que no
podríem comprar a preus molt baixos (no importa que siguin produïts per persones que son explotades). També justifiquen descol·locació de indústries, perquè, diuen, que es propi de la
globalització industrial, però callen quan els parles de la necessària globalització social dels nostres germans d’aquest països.
Marià Gómez Jara
LA NOSTRA HISTORIA
Artur Osona i el Montseny (II):
“Aiguafreda, Tagamanent i La Calma en els itineraris de la “Guia del Montseny”
Després de l’article dedicat a la figura d’Artur Osona com a principal impulsor del descobriment del Montseny per part del món excursionista, penso que pot ser interessant per als lectors de TAGAMANENT fer un seguiment dels itineraris a l’entorn de Tagamanent, Aiguafreda i La Calma continguts en la tercera edició de la seva Excursió a la muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda.
Aquesta nova edició, que va veure la llum l’any 1886, conté 132 itineraris i un apèndix amb 8 recorreguts. El títol que el seu autor li va donar ampliava considerablement el camp de la primera i era més ambiciós, ja que de l’Excursió a la muntanya del Montseny es passava a una Guia General de les muntanyes de la Regió del Montseny, amb totes ses derivacions, inclús les Guilleries, o sia del Ter fins el Congost, Mogent i Tordera.
Com a complement a la informació que cadascun dels diversos itineraris aporta al lector excursionista, al final del llibre Artur Osona inclou tres apèndixs. En el primer (A), relaciona l’Estat dels habitants dels pobles esmentats en aquesta Guia, que forman districte municipal, segons lo cens oficial de 1877, de manera que a la llista figura cadascun dels pobles que apareix a la Guia amb el nombre d’habitants, el partit judicial i la província a la qual pertany. Segons aquesta llarga llista el total d’habitants de la regió del Montseny i Guilleries (entesa en un sentit molt extens) és de 88.267.
La taula que segueix, la B, relaciona les altituds aproximades, en metres sobre el nivell del mar, de les ciutats, viles, pobles, cases, ermites, santuaris i els diferents accidents geogràfics que s’esmenten a la Guia; a la darrera taula, la C, l’autor inclou les altituds aproximades dels principals cims que es veuen des de Matagalls, Les Agudes i el Turó de l’Home.
Són dades prou indicatives de la meticulositat d’Artur Osona i del seu afany per anotar-ho tot. Com veurem en comentar els diversos itineraris que tenen per origen, destí o lloc de pas els pobles d’Aiguafreda, Tagamanent o l’ample espai obert de La Calma, la Guia afegeix també informació sobre hostals, cafès, guies, cavalcadures… a més de relacionar els topònims que permeten identificar el territori per on l’autor va passant. Veiem-ho.
Itinerari núm. 2. D’ Aiguafreda a Tagamanent.
Comença, com és habitual en les Guies d’Osona, amb la informació sobre el punt de partida de l’excursió: el poble d’Aiguafreda, amb 600 habitants i una altitud aproximada de 410 metres sobre el nivell del mar. I segueix així: Hostal del Roser. També en lo cafè solen admetre persones de calitat, puig tenen cambres y llits on l’excursionista trobarà bona assistència. Matxos a 7 pessetes per dia. Guies: En Joseph Casal és lo millor, y luego en Bertomeu Fogars de l’Abella.
A partir d’aquesta informació bàsica comença la ruta pròpiament dita que va desgranant els topònims que Osona troba en el seu camí: les cases de l’Avencó, la Font Amargosa, Can Puig Agut, Can Soler, el Turó de Puig Ponent, el cim del turó de Tagamanent (coronat per sa romànica iglesia a 1.064 metres d’altitud). I continua: enfront d’aquesta hi ha una casa que fa d’hostal; més jo aconsellaré a l’excursionista que baixe a Can Bellver, a 15 minuts de la iglesia, gran casa que també és hostal, situada prop del Collet de Sant Martí, hont se veu encara l’arrunat àbside de la primitiva iglesia romànica de Sant Martí que fou més tard de la Mare de Déu de Tagamanent. Lo mellor guia és en Salvador Portet, fill de la casa de Bellver. Aquest primer i breu itinerari conté la informació habitual i les dades que Osona acostuma a facilitar, com anirem veient seguidament.
Itinerari núm.3. De Palautordera a Tagamanent, Pla de la Calma i Sant Segimon.
Es tracta d’una llarga ruta que ens porta des de la plana de Palautordera fins al terme de Tagamanent, travessa tota la Calma i des de Collformic ens fa arribar a l’antic Santuari de Sant Segimon. La informació que conté segueix els paràmetres típics pel que fa a habitants i altitud dels pobles, i els topònims són prou orientatius. Comença a Santa Maria de Palautordera i per l’ermita del Remei segueix cap a Sant Esteve de Palautordera (Hostal, can Francisco Casals,
molt confortable, que fins té una còmoda tartana per a anar a l’estació i fer excursions per lo pla. Guia: és excel.lent en Martí Icart. Matxos: 7 pessetes per dia).
Continua el recorregut cap el castell feudal de Sant Esteve (el castell de Fluvià), des d’on el camí s’enfila en direcció al collet i l’ermita de Sant Elies, passant per Can Vallmanya i Can Tarrés. Des del collet de Sant Elies es puja cap a la casa de les Planes del Cortès, el Coll de Palestrins i el coll de la Roca Roja (punt culminant del Pla de la Calma) des d’on es baixa a la Calma gran ras de més de dues hores de llarch per mitja d’ample sobre les vessants occidental del Montseny. Després de travessar un bosc de faigs i trèmols, únic que es troba a tota la part superior del Pla de la Calma, es puja a la Casa Nova del Bellit i al Pla de la Llacuna hont tingué lloch una cruenta acció de guerra durant la dels matiners (1848-1849) descansant allí sepultats restos de moltas víctimas.
El camí travessa ara tota la Calma, d’on Osona esmenta les cases del Bellver i l’Agustí així com el collet de Sant Martí, al peu de l’església de Tagamanent. Passant pel Pla de Roques Blanques s’arriba a la casa del Cafè (hont no hi ha pas vi ni ayguardent ni gran abundancia d’aygua), al coll de Puigventós i a Collformic (hont lo dia 10 de janer de 1875 las tropas carlistas fusellaren inhumanament 45 lliberals de Vich, fets presoners allí mateix, dels quals 23 foren enterrats en lo pou de neu del coll y los 22 restants en lo cementiri de la esmenatada iglesia de La Castanya). Des d’aquest punt, passant per la casa de Sant Andreu de la Castanya s’arriba directament al santuari de Sant Segimon, final d’aquesta llarga ruta que Osona ha descrit minuciosament.
Itinerari nº 38. De Montseny a Tagamanent i Pla de la Calma.
És una variant força més curta de la ruta anterior, ja que té el punt de partida al poble de Montseny ( a uns 500 metres d’altura) i no a la plana de les Palautorderes, i es queda a la Calma. El camí s’inicia a la plaça de Montseny i baixa per anar a buscar la Tordera, corrent que es travessa per la palanca de la casa del Pont; per un camí estret es remonta la riera de la Bascona fins arribar a la casa del Molar de Dalt a uns 800 metres d’altitud. D’aquí, per un estret curriol que arrenca a l’era de la casa y passa per bosch de alzinas y bruchs… es guanya el collet de la Ventosa i el collet del Serrat de la Creu per entrar a la Calma. La ruta esmenta també el turons propers del Sui, el Puigdrau i de Roca Roja, els quals es deixen enrera per entrar al Pla per Roques Blanques, des d’on s’arriba al Pla de la Llacuna i, finalment, a Tagamanent.
Com en totes les rutes que presentem, Artur Osona anota puntualment topònims, distàncies entre els diversos llocs de pas, alçades i detalls del camí (estret, en pujada, corriol, etc), i també els hostals i guies que es poden trobar i que no repetim per haver-los ja citat en anteriors itineraris.
Itinerari núm. 39. De Tagamanent al Pla de la Calma i Sant Segimon.
Es tracta de la segona part de la ruta descrita en el núm. 3, ja que el seu punt d’inici és l’església de Tagamanent i el final el mateix d’aquella: Sant Segimon. Repeteix, per tant, les dades d’aquella ruta sense aportar més informació.
Itineraris núm. 47 i 48. De Llinars al Pla de la Calma i de Cardedeu al Pla de la Calma i Tagamanent.
Es poden comentar junts, ja que tenen poques variants, bàsicament el punt de partida i el final que, en el nº 48 arriba fins a l’església de Tagamanent. No aporten noves dades d’interès, a no ser la possibilitat de trobar hostals i guies locals i els seus noms. En el primer, els hostals són Can Sion, de Sant Pere de Vilamajor, on faciliten guies, i Can Pau de la Taberna, de Llinars, on també es pot trobar un guia; i en el recorregut núm. 48, l’hostal on hi ha guies és Can Sastre, a Cànoves.
Itinerari núm. 54. Del Figaró a Aiguafreda i Tagamanent.
L’origen de l’excursió en aquest cas és al Figaró, des d’on se puja suaument ab 1 hora al poble d’Aiguafreda. Hostals: Can Met o del Remei, y en lo estanch y cafè solen hostatjar a personas de calitat y per cert que relativament hi ha bastant confort. A partir d’aquí, la ruta és idèntica a la núm. 2 i les dades també.
Itinerari núm 55. D’Aiguafreda a La Móra i Pla de la Calma.
Com a novetat, Osona anomena aquí els pous de glaç de l’Avencó, des dels que, per la casa de Picamena entre terreno de vinya i bosc y per forta pujada ab 1 hora es guanya la parroquial iglesia del poblet de La Mora que consta de unas 25 cases trobant un poc abans la casa del Clot. La dada és interessant si la contrastem amb la pràctica despoblació actual de La Móra. A partir d’aquest veïnat, el camí porta a la Calma amb les seves diverses opcions, bé cap a La Castanya o en direcció a Collformic.
Per últim a l’apèndix de la Guia, dues de les grans rutes apuntades, la V i la VI, transcorren en part pels indrets a que ens acabem de referir. Són les que Artur Osona titula Del Congost al Ter (3 dies) i del Congost a la Tordera (1 dia).
Aquests itineraris que acabem de sintetitzar són una mostra, amb tots el seus defectes i les seves virtuts, amb les seves repeticions i amb el seu llenguatge poc ortodox, d’una manera enfocar l’excursionisme que va fer d’Artur Osona, un pioner en el camp de les Guies de Muntanya i un propagador del Montseny i les seves belleses naturals a finals del segle XIX.
Joan Portals Martí
EL RACÓ DEL NATURALISTA
ANY INTERNACIONAL DELS RATPENATS
Missatge de Dr. Merlin Tuttle amb motiu de la celebració de l'Any dels Ratpenats
Estic encantat de poder servir com a ambaixador honorari per a la campanya de l'Any dels Ratpenats 2011-2012 i us desitjo a tots els qui hi participeu molta sort. Ara, més que mai, és molt important ensenyar com és de vital el paper que juguen els ratpenats en el manteniment dels ecosistemes i les economies humanes. Els ratpenats es troben gairebé per tot arreu i les seves 1.200 espècies representen gairebé una quarta part de totes les espècies de mamífers conegudes. Però, darrerament, les poblacions de ratpenats han davallat de forma alarmant i actualment moltes espècies ja estan amenaçades, malgrat els serveis tan importants que ens presten i dels quals no podem prescindir.
Senzillament perquè estan actius de nit i són difícils d'observar i comprendre, els ratpenats són dels animals menys coneguts i més perseguits del nostre planeta. Els que s'alimenten dels insectes són voraços depredadors dels insectes nocturns que anualment causen danys i pèrdues per als agricultors i silvicultors que sumen bilions de dòlars. A mesura que aquestes espècies de ratpenats desapareixen, incrementa la demanda per a pesticides nocius i augmenta el cost de produir l'arròs, el blat de moro i el cotó.
De la mateixa manera, els ratpenats que s'alimenten de la fruita i del nèctar també juguen un paper vital en el manteniment d'ecosistemes vegetals sencers. La dispersió de les llavors i la pol·linització de les flors són tasques crucials en la regeneració de les selves tropicals, les quals són veritables pulmons i generadors de pluja del nostre planeta. A més, moltes de les plantes que depenen dels ratpenats tenen un gran valor econòmic i ens abasteixen amb productes que varien des de la fusta, a la tequila, i de tota mena de fruita seca, espècies i fins i tot pesticides naturals.
Malgrat les cròniques alarmistes que apareixen als diaris, els ratpenats són veïns segurs. Al meu poble, Austin, Texas, hi viuen 1,5 milions de ratpenats en unes esquerdes sota un sol pont, al centre de la ciutat. Quan van començar a instal·lar-s'hi, el departament de salut va advertir que eren animals perillosos i portadors de malalties, i que podien atacar els humans. Però, a través de Bat Conservation hem educat la gent senzillament a no tocar-los i al cap de 30 anys ni una sola persona ha patit un atac de cap ratpenat o ha agafat cap malaltia. La por d'aquests animals ha estat substituïda per l’estima. Ja que s'ha calculat que cada nit capturen 15 tones d'insectes, i que cada estiu atrauen turistes que gasten uns 12 milions de dòlars a la meva ciutat.
S'ha demostrat, àmpliament, que les persones i els ratpenats podem compartir les nostres grans ciutats i que la convivència resulta beneficiosa per a les dues parts. Com acabarem de demostrar a través de les activitats que tindran lloc durant l'Any dels Ratpenats –aquest mamífers són vitals – i a més, són animals fascinants i simpàtics que són els mestres crepusculars dels nostres cels.
Dr. Merlin Tuttle
ARBRES MONUMENTALS
ARBRES MONUMENTALS D' INTERES LOCAL DE TAGAMANENT
FITXA TECNICA : Alzina del Bellit
Ubicació: Pla de la Calma Alçada: 1050 m Àmbit: Patrimoni natural
Tipologia: Especimens botànics Titularitat: privada
Lloc/Adreça: Sota unes feixes situades a 100 m de la masia del Bellit.
Estat Conservació: bò Accés: fàcil
Notes Protecció: DOG, 2480, ORDRE 3-11-1997. Protecció: legal
| |
Descripció:
Alzina que creix en un marge rodejada de camps de conreu, destacant entre el paisatge. Es tracta d’un exemplar viu de Quercus ilex d’uns 11 m d’alçada (tot i que se li han arribat a atribuir 12 m) i amb un volt de canó de 3,70 m. El volt de la soca fa uns 4,60 m, amb una capçada esfèrica que presenta una projecció de 18,70 m per 18,80 m. es desenvolupa en tres branques principals ramificades a una alçada de 1’80 m. A prop seu hi trobem dos forats, un de força gros, que no sembla haver afectat la vitalitat de l'arbre. L'alzina és en la major mesura, l'arbre que ocupa la major superfície del massís i en molts punt forma una massa boscosa important; des de les zones més baixes fins a 1000 m altitud. L'actitivat humana sobre el bosc (desforestació, producció de carbó vegetal...) fa que no trobem exemplars molt desenvolupats.
Poden viure centenars d'anys i tot i que són de creixement lent, poden assolir dimensions importants.
Història:
Per la seva singularitat ha estat considerat un dels arbres monumentals més significatius del Montseny.
Bibliografia:
DOG-2480 N. 2480 DEL 22-9-1997. ORDRE de 3 de setembre 1997. INVENTARI DEL PATRIMONI NATURAL. Servei de Parcs i Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. VIVES, JM. (1996). Arbres monumentals i singulars del Montseny. Monografies del Montseny, 11. p.69-92. INVENTARI PATRIMONI Ajuntament de Tagamanent, Anna M. Gómez 2001 .
Jaume Font Rosell
PLANTES DEL NOSTRE ENTORN
UMBILICUS RUPESTRIS
Nom: UMBILICUS RUPESTRIS Familia: de les grassulàsies
Nom comú: Orella de monjo, barrets de capella, barretets, herba del melic (o simplement: melic), llombrígol de Venus.
Nom en castellà: Ombligo de Venus, ombliguera, oreja de abat, de monje o de fraile.
Aquesta planta viu en murs i parets de llocs humits, generalment sol trobar-se entre pedres i escletxes de les roques i parets.
Es coneix per les fulles, aquestes son arrodonides i carnoses amb una concavitat a prop del centre de la fulla, aquí li be el seu nom: Llombrígol de Venus.
Es una planta perenne que floreix en Primavera i estiu, les seves flors son petites i tubulars, la seva alçada es d’uns 30 cm i fa una espiga que es cobreix de petites flors d’un color rosat-verdós.
Es planta medicinal, sembla que és un dels millors desinfectants i antisèptic natural, sempre s’ha de consultar amb els entesos amb medicina.
Hermínia Escolà
BIBLIOTECA DE MUNTANYA
PLA DE SEGUIMENT DE LES PAPALLONES DIÜRNES DE CATALUNYA
Imatge i realització: Jaume Sañé (foto).
Editat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers
Ha arribat a les nostres mans un DVD editat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers amb col.laboració amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
Aquest video està format per dos reportatges, un sobre el CBMS, que és l’organisme català encarregat de l’estudi i conservació de les papallones a Catalunya i l’altre sobre la biologia de les papallones. Cadascun d’aquests reportatges té una durada d’uns onze minuts. També podem trobar set reportatges més de dos minuts cada un sobre diferents estacions d’estudi de les papallones situades a diferents indrets de Catalunya.
Sens dubte aquest video és d’un gran interès per tot aquell que vulgui saber més sobre aquest interessant invertebrat. A continuació us faig un resum d’algunes de les informacions més importants que aquest video ens proporciona.
Els lepidòpters o papallones són uns insectes apareguts fa més de 150 milions d’anys, al Juràsic, però no fou fins 150 milions d’anys més tard, al Cretaci, que tingué lloc la seva diversificació, coincidint amb la diversificació de les plantes en flor.
Així com els insectes és el grup d’animals més nombrós que existeix, un d’aquests insectes, els lepidòpters, compte amb més de 150 mil espècies (més que totes les espècies d’ocells i mamífers junts) la majoria de les quals són nocturnes. Els lepidòpters es divideixen en dos grups, les papallones nocturnes, que són les més nombroses i les diürnes, d’aquestes últimes n’hi ha 18.000 espècies, 200 de les quals es troben a Catalunya.
Les papallones nocturnes no són gaire vistoses , al contrari de les diürnes.
A Anglaterra i al segle XVIII és on es comencen a fer els primers censos i estudi de lepidòpters.
Als anys 70 va haver una preocupant regressió dels lepidòpters, fet que plantejà a molts estudiosos del tema que calia, a la vegada que l’estudi de les espècies, crear un mètode de conservació. Els britànics Ernest Pollard i Jeremy Thomas vàren crear un primer pla de seguiment anomenat BMS (Butterfly Monitoring Scheme) o sistema de seguiment estàndar de les papallones.
Aquest sistema de seguiment es basa en la ceació d’un transsepte o itinerari d’estudi que té uns 2 km de llargada i es censen el nombre de les espècies d’aquest transsepte en el període d’una setmana. A Anglaterra es vàren crear un centenar de transseptes. El sistema de seguiment es basa en tres parts: captura, marcatge i recaptura, a partir d’aquí podem obtenir dades sobre nombre d’espècies, nombre d’individus de cada espècie i llocs on es pot trobar cada espècie.
A Catalunya, a finals del segle XIX, l’entomòleg Ignasi de Sagarra va fer el primer llistat d’espècies catalanes de papallones i que es troba dipositat actualment al Museu de Zoología de Barcelona.
Al 1988 i a l’itinerari d’estudi del Portalet (Alt Empordà) es produí un recompte d’espècies de lepidòpters, seria l’origen del CBMS (El BMS català), creat l’any 1994.
Actualment el Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb el seu director al capdavant, al senyor Toni Arrizabalaga, està dotat d’una bona infrastructura per l’estudi dels lepidòpters a Catalunya i entre d’altres activitats publica un butlletí anual sobre els resultats obtinguts en les investigacions sobre aquests animals.
El Departament de Medi Ambient ha creat onze transseptes o itineraris d’estudi de les papallones. Aquests transseptes estan situats sobretot a les zones pirinenques i de muntanya on podem trobar més diversitat d’espècies. L’estudi va des de l’1 de març fins el 26 de setembre de cada any. Aquest estudi es fa normalment al matí o primera hora de la tarda i cal evitar dies de pluja, fred o molt vent.
Gràcies a les papallones obtenim informació sobre el canvi climàtic, podem gestionar millor els hàbitats per la conservació de la biodiversitat i aprofundir en la biologia d’algunes espècies.
Els lepidòpters són uns excel.lents organismes bioindicadors. Cal tenir en compte que estudiant les papallones podem obtenir informació sobre altres organismes més difícils d’estudiar.
Joan Berruezo i Altarriba.
RACÓ DE LA POESIA
EL PAS DEL TEMPS
Si l’atzar ens permet molts anys de vida,
la vida ens mena a guardar molts records;
no hi ha arrugues solament sota aquest rostre,
que hi ha experiències de joia i de dolors.
Pot ser que aquestes mans tan tremoloses
s’hagin fet dures amb el treball del camp,
o que fossin artesanes d’una feina
que els fills i els nets han seguit treballant.
Aquelles mans tan fines que reposen a la falda
eren les que creaven brodats tan delicats,
o que servien els plats calents a taula,
i que rentaven, dels nens, els culs cagats.
Però tenim un destí que no perdona,
i poc a poc les forces van minvant;
i tant si hem nascut home, o be som dona,
la nostre joventut es va acabant...
I vivim recordant la nostra vida;
temps d’infantesa i temps de joventut,
i aquelles esperances i aquells somnis...
que són ben nostres, perquè els hem viscut.
Si ens apleguéssim per explicar la història
d’allò que vam tenir o vam desitjar,
d’allò que ens ha quedat a la memòria;
allò que el temps mai no podrà esborrar...
Pensaríeu potser que és fantasia...
Quantes, quantes històries hi hauria per contar!
Conxita Bargalló.
La Garriga. Novembre 2010
Motiu: els 100 anys de l’Asil-Hospital de La Garriga
DRETS HUMANS
ELS DRETS HUMANS DE LA TERCERA GENERACIÓ
Conforme la nostra societat es fa mes complexa i refinada, també els Drets Humans es modifiquen i s’amplien. Aquesta tercera generació apareix al mateix temps que els drets polítics i compren, els que es diuen drets econòmics. socials i culturals on entra ja el criteri d’igualtat; igualtat material on totes les persones podran competir en situació d’igualtat en la carrera de la vida.
El “Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals, va ser signat el 16 de desembre de 1966 a les Nacions Unides i obert a la seva ratificació, va entrar en vigor el 3 de gener de 1976. Espanya va ratificar el Pacte, el 27 d’abril de 1977.
Aquests drets humans son una generació nova. Les dos primeres, no tenen discussió; tothom accepta que dins de l’estatut dels drets humans, estan els drets individuals civils i polítics; en canvi hi ha discussions sobre els drets econòmics, socials i culturals.
Citarem alguns dels drets tal com estan definits en el Pacte internacional de 1966:
El primer dels drets reconegut, es el dret dels pobles a la “lliure determinació”( art 1 ) que en la pràctica es troben tantes limitacions que tenen tots els elements per dificultar la seva aplicació pràctica.. Veiem sinó la situació del Sàhara, situació que es manté després de molts anys de consultes i estudis.
Farem també una referència als drets tal com estan recollits en el Pacte. Es reconeix el dret a treballar, que es detalla i completa al llarg de l’article 6.Aixó significa dret a guanyar-se la vida amb un treball lliurement triat ( art 7 ) També es regula a continuació el dret a fundar sindicats ( art. 8 ) i el dret a la seguretat social ( art. 9 ).
Després es regula la protecció a la família, a les mares durant l’embaràs i després del part i la protecció dels nens i adolescents ( art 10 ).S’afegeix que tota persona te dret a un nivell de vida adequat i a estar protegida contra la fam ( art 10.2 ) Quan lluny estem encara d’assolir aquests objectius especialment als països poc desenvolupats.
Es completen tots aquests drets amb la declaració que fan els Estats del Pacte, reconeixen el dret de qualsevol persona a fruir del nivell mes elevat possible de salut física i mental.( art 12 ). Aquesta declaració de principis es completa amb les declaracions següents:
- reducció de la morti-natalitat i de la mortalitat infantil, i un desenvolupament sa dels nens
- la millora en tots els aspectes de la higiene del treball i del medi ambient
- la prevenció i el tractament de les malalties epidèmiques,endèmiques i professionals
- la creació de condicions que garanteixin a tots assistència mèdica i serveis mèdics en cas de malaltia.
Totes aquestes declaracions son mes aviat un programa de futur i avui encara no es una realitat autèntica. El Pacte ratificat per 160 països exigeix un clara voluntat política dels Estat part per dur a terme aquests objectius i adaptar la legislació interna a aquest criteris i possibilitats.
En la situació social i econòmica actual ens donem compte de com es limiten o redueixen tots aquests serveis garantits per el Pacte, fins i tot en el països desenvolupats. Avui tot això es posa en qüestió i discuteix el denominat estat de benestar dels nostres països mes propers.
Acaba el Pacte amb la declaració del dret de totes les persones a l’educació ( art 13 ) i a participar en la vida científica i cultural ( art 15 ). Sobre el dret a la educació es concreta i s’afirma que l’ensenyament primari ha de ser obligatori i assequible a tots de manera gratuïta.
Com veiem, aquests drets avui en dia es posen en qüestió com ja hem dit i es limiten al menys en les nostres societats desenvolupades. Aquelles declaracions que semblen molt ben definides el 1966, ara es discuteixen per part dels països que van ratificar aquest Pacte Internacional sobre drets econòmics, social i culturals de totes les persones.
Per a l’aplicació dels drets civils i polítics, no es necessiten recursos econòmics. Aquests drets es poden mantenir i garantir sense problemes greus. En canvi, l’aplicació dels drets econòmics, socials i culturals necessita el moviment de recursos econòmics importants per tal de fer-los efectius i operatius
Després d’uns anys de bonança econòmica hem entrat ara en un moment en que es posen en qüestió i es limiten tots aquests drets que hem qualificat de tercera generació. A la nostra societat d’avui ens queda el recurs de esforçar-nos a mantenir aquests drets única garantia de llibertat i independència de tots els ciutadans
Barcelona, 6 de juliol de 2011
Josep Artigas Candela
Advocat. Membre del Gabinet de Drets Humans i Centre de D.I.H.
Creu Roja a Catalunya
EL NOSTRE PATRIMONI CONSTRUIT
VIADUCTE DE LA FONTMOLSA
Ubicació: Torrent de Valldaneu Àmbit: Patrimoni immoble Tipologia: Obra civil
Ús actual: vial Titularitat: privada Estil: contemporània Segle: XIX Any: 1875
Lloc/Adreça: Aiguabarreig del torrent de Valldaneu i el riu Congost.
Alçada: 387m
Estat Conservació: bo Accés: obert Protecció: inexistent
Descripció:
Tagamanent compta amb un dels viaductes més espectaculars de l’antiga línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses. Salva el torrent de Valldaneu, just on s’aiguabarreja amb el Congost, en el límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles. Se’l coneix com el Pont de la Fontmolsa pel nom d’una antiga fàbrica situada molt a prop, que també batejà el túnel del tren contigu al viaducte. La seva construcció respon a les característiques que es van estandarditzat a la segona meitat del segle XIX: obra de mamposteria combinada amb maó vist, el qual forma els arcs i les voltes de punt rodó i perfila les arestes i impostes dels pilars. Consta d’onze ulls, amb 110 m de llargada que discorren paral•lels al riu. La seva silueta destaca entre la vegetació de ribera i és visible des de l’autovia.C-17.
Història:
L’antiga línia del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, al seu pas pels municipis de Sant Martí de Centelles, Tagamanent, Figaró-Montmany, la Garriga i Canovelles es va traçar resseguint el curs del Congost o saltant d’una riba a l’altra amb el que en el seu moment van constituir agosarades estructures aèries de pedra i ferro.
En el projecte o direcció de la línia, entre Granollers i Sant Joan, van intervenir diversos enginyers, successivament: l’anglès John Barry (1863-1865), Manuel Aramburu (1867), el belga Jules Cesar Diricq (1870), Eugeni Broccà Sagnier (1871-1875), i finalment, la societat formada pels enginyers Bernard, Vainot i Cia (a partir del 1877). Va ser la Maquinista Terrestre i Marítima qui portà a terme l’execució dels viaductes de la línia, a partir dels projectes redactats per Nicolau Tous Mirapeix, cofundador de l’empresa, i l’enginyer Josep Maria Cornet Mas (autor, juntament amb el mestre d’obres Josep Fontseré Mestre, del mercat del Born de Barcelona). Entre 1870 i 1875 es van projectar i construir, entre d’altres, el viaducte de la Fontmolsa, a Tagamanent, fet amb pedra i maó; el viaducte de Sant Jordi, al poble del Figaró, i els de Gallicant i Can Palau, a la Garriga. Aquests tres es van bastir amb obra mixta de carreuat i mamposteria de pedra, maó i bigues metàl•liques de gelosia, les quals van ser substituïdes en la dècada de 1930 per bigues del tipus Warren, conformades per perfils diagonals amb muntants verticals intercalats. La pedra que es va utilitzar va ser la sorrenca vermella del Bertí i la de marès grisa del Figaró. Alguns autors han atribuït els viaductes a l’empresa Eiffel (del de Can Palau, Pere Blancafort escriví que hi havia una placa amb el nom del constructor Gustav Eiffel), però malgrat que la seva tipologia s’inspira en la d’aquesta casa, la Maquinista Terrestre i Marítima, que va esdevenir la principal empresa metal•lúrgica catalana de l’època, en dóna fe de la construcció. El viaducte de Canovelles-Les Franqueses del Vallès és una obra posterior i presenta una solució diferent als anteriors.
Bibliografía:
· Informació proporcionada per Raquel Lacuesta (SPAL Diputació de Barcelona).
· García Mateo, J.L. (director); Jiménez Vega, M.; Cuéllar Villar, D. Iventario de puentes ferroviarios de España. Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Ediciones Doce Calles. Madrid. 2004.
· Inventari de Patrimoni Industrial del Ferrocarril a Catalunya.
· Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Museu del ferrocarril de Catalunya, Vilanova i la Geltrú. 2006. Inèdit.
· Inventari Patrimoni Cultural de Tagamanent (Ajuntament de Tagamanent) Anna Gómez Bach. Ralització: Juny 2001 Revisió: Abril de 2008.
Jaume Font Rosell
RACÓ DEL NATURALISTA
SORTIDA MATINAL A LES FRANQUESES, ESTUDI DE LES PAPALLONES
El passat dia 18 de juny varem anar a una activitat de natura patrocinada pel Museu de Ciències Naturals de Granollers, sota la direcció d’En Antoni Arrizabalaga, biòleg del Museu.
Mai m’hagués pensat que fos tan interessant la vida de les papallones i la importància que té el seguiment d’aquests lepidòpters com a indicadors de la “salut del medi ambient”.
Ens va explicar com algunes papallones fan un camí llarguíssim, com pot ser des de l’Africa fins al nord d’Europa, recorregut que ho fan en varies generacions passant per eruga, crisàlida i papallona, desprès ho faran al reves , del nord d’Europa tornaran a l’Africa. Curiosament ens vam topar amb una papallona coneguda com la papallona marroquina.
Per estudiar les papallones les caçavem amb un “caça papallones” i les ficàvem dins un pot i, després d’estudiar-la, l’alliberàvem (diferencies de dibuix en les ales segons sigui mascle o femella, etc.). També es molt curiós com algunes erugues son parasitades per altres insectes com son els himenòpters (abellots) que ponen els seus ous sobre l’eruga la qual morirà i la larva de l’insecte s’alimentarà de les proteïnes de l’eruga.
Varem trobar diverses erugues en plantes molt diferents i en Antoni Arrizabalaga ens feia veure com unes hi eren en plantes com la col, l’ortiga, etc., o sigui s’especialitzen la majoria d’erugues en plantes o arbres com son les del lledoner, etc.
Perquè tinguem una idea de les activitats fetes posarem un exemple:
La papallona de la col, que és molt freqüent a les nostres hortes i en els mercats on comercialitzen aquestes hortalisses, i la trobem al netejar la col a la cuina.
L’eruga que ens va ensenyar era cilíndrica, d’un color verd i grog amb puts negres i pels molt curts, desprès va explicar que fa quatre mudes i al final quan te uns 30 a 40 mm es transforma en crisàlida, que s’enganxa en troncs o murs i que aproximadament, als quinze dies neix la papallona, que té les ales groguenques amb uns cercles del primer par negres. Tan els mascles com les femelles presenten dos o tres cercles negres.
El seu vol, (la varem veure abans de caçar-la i desprès d’alliberar-la) es tortuós, però son capaces de recorre grans distàncies.
Es una papallona que arriba a latituds de 80º Nord i la trobem fins a 500 metres d’alçada.
Dins de l’any el cicle pot reproduir-se dos o tres vegades, les darreres, o sigui, les de la tardor, donen crisàlides hivernals.
En Antoni Arrizabalaga cada vegada que trobàvem una especia nova, ens donava una enganxina amb el nom científic i la seva foto, com si fos un tòtem que ens protegiria i la protegiríem.
Finalment dir que desprès de l’estudi d’aquetes papallones les estimo mes, i admiro mes la natura.
NOTICIES
- Els “Amics de Tagamanent”, com entitat naturalista amb seu en aquest municipi, volen felicitar al nou consistori municipal i a la vegada oferir la seva col·laboració, per fer, tots plegats, un poble amable i respectuós amb el medi ambient i la bonica la natura que ens envolta.
Els regidors son:
Alcalde: Ignasi Martínez
Regidora governaciò: Roser Cruells
Regidora d’atenció a les persones: Carme Romero
Regidor: Jordi Morera
Regidor: Roger Castellanos
Regidor: Jaume Font
Regidor: Llorenç Fontan
- Us recordem que el proper diumenge 4 de Setembre celebrarem l’Aplec de Tardor i la Festa Major de Tagamanent.
Esperem la vostra assistència i que ens faci un bon temps!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)